Aquest any no busquis excuses per emprendre allò que saps que et faria tant de bé.

En efecte, freqüentment trobem mil justificacions per no fer el que més necessitem. M’explico…

En el cas del yoga, sovint ens trobem gent que diu que no és per a ella i diuen “ufff, jo no podria…”.

Aquestes són algunes de les excuses més comuns:

«Es que és molt avorrit i jo necessito moviment i acció.»

Primer de tot, et diré que un no pot avorrir-se quan connecta amb si  mateix i es cuida. El yoga és connectar moviment amb respiració i posar-hi tota la consciència i concentració per arribar a fins més elevats. Com diria la nostra mestra Swamini Danda, “viure de manera senzilla, amb un pensar elevat”.

En segon lloc et diré que existeix una enorme varietat de modalitats de Hatha Yoga: n’hi ha des de molt estàtiques fins a molt dinàmiques. Fins i tot els esportistes d’èlit poden notar cruiximent després d’una sessió de yoga.

Hi ha Hatha Yoga clàssic, Kundalini, Ashtanga Vinyasa, Vinyasa Flow, Jiva Mukti, Power Yoga, Iyengar, Bikram i una infinitat més, però la finalitat de TOTES aquestes modalitats és el Raja Yoga, el treball per al control de la ment.

«Es que sóc massa nerviós i això de quedar-me quiet i meditar m’hi posa encara més.»

Saps que la majoria de practicants de yoga són de naturalesa nerviosa i precisament per això s’hi inicien? Sense anar més lluny, jo sóc probablement una de les persones més nervioses que puguis arribar a conèixer i aquí estic.

No creus que és una mica derrotista i pessimista dir-te a tu mateix que no seràs capaç de posar en pràctica una tècnica de relaxació perquè ets massa nerviós? Si ja estàs nerviós i no fas res, et quedaràs com estàs i allargaràs l’ansietat. Almenys si intentes posar-hi remei tens més possibilitats de solucionar-ho, no?

En realitat, la meditació et permet viure més relaxat i, a la vegada, ser més eficient cansant-te menys. Per això és tant necessària per a les persones que tenim moltes responsabilitats. I tranquils, que com diu Swamini Danda, “a meditar s’hi aprèn meditant”. Només necessites una iniciació que et doni les instruccions correctes.

O és que algú pensa que quan un yogui es posa a meditar és capaç de deixar la ment en blanc i no pensar en absolutament res durant 15, 30 o 60 minuts? Això és imposible, no és natural.

Es tracta d’harmonitzar la nostra ment, no d’anul·larla. Tenir eines per a canviar el “soroll” mental, aprendre a transcendir els pensaments que ens venen a la ment, a observar el que passa sense jutjar y deixar que tot se’n vagi per on ha vingut.

Això s’aprèn amb la pràctica i és això precisament el que t’allibera d’aquestes falses creences que t’imposes a tu mateix i que t’autolimiten.

«Es que no sóc gens flexible.»

Amb el vostre permís, us diré que aquesta és l’excusa més pobre de totes. És com dir «No vull anar a classes de natació perquè no sé nedar» o «no vull aprendre a cuinar perquè no sé cuinar». El ioga no és per a gent flexible, el yoga et fa flexible. La flexibilitat no és un requisit, és una conseqüència.

«Es que tinc una lesió i tinc por de fer-me mal» Bé, això és molt més raonable. Si tens qualsevol problema de salut o impediment físic el yoga pot la teràpia ideal sempre que et dirigeixi un bon professional.

El yoga es pot practicar des dels 0 fins els 99 anys. Sí, sí, no és broma. No es contemplen ideologies i es tenen en compte les circumstàncies personals. El yoga és molt flexible!

En una bona escola com Yoga Ashram i amb un mestre que estigui ben preparat pots estar tranquil. Ells es cuidaran de guiar-te per tal d’evitar lesions i adaptar les classes a la teva condició. Recorda que el yoga és part de la medicina ayurvèdica, practicada durant segles i encara vigent en l’actualitat. Per alguna cosa serà!

«Es que no tinc temps» i altres drames del segle XXI.

Moltes vegades creiem que no tenim temps i en realitat el problema és una mala organització.

De veritat no tens ni una estoneta, res, ni mitja hora, per dedicar-te-la a tu mateix?

Llavors hauries de plantejar-te seriosament si aquest és l’estil de vida que vols portar.

Com he dit, de vegades només és qüestió de prioritzar i saber fer un bon ús del poc temps del que disposem.

Molts de nosaltres som pares, treballadors, activistes, etc. Intentem trobar 30 minutets, encara que sigui quan els nens s’adormen o llevant-nos una estona abans.

Intentem meditar, fer algunes salutacions al sol… potser no tenim molta estona, però això és més que res.

Sí, segur que has de fer moltes més coses i netejar i fregar i comprar i plegar roba i respondre missatges… però tot és qüestió de prioritats i tots necessitem tenir una mica de temps per a nosaltres.

Reorganitza’t! Demana ajuda per a que et puguis prendre un temps per a tu. No seràs una mala mare o un mal pare per permetre’t un descans. Si tu no estàs bé, com t’ocuparàs dels altres? El yoga comença trobant temps per a un mateix.

«És que no tinc diners.»

Si bé és cert que les quotes d’algunes escoles poden semblar elevades a simple vista, hem de tenir en compte que a la nostra escola totes les tarifes inclouen classes il·limitades. Si saps aprofitar-les bé i assistir a tantes classes com puguis, et sortirà molt bé de preu. Podries pagar una sessió per menys de 4 euros.

Altra vegada, igual que ens passa amb el temps, el valor d’una cosa el posa la nostra escala de prioritats.

Si aprenem a gestionar els nostres recursos i decidir què és més important, hauria d’alegrar-nos pagar per rebre unes classes que ens faran un gran bé.

«Això és una secta. No vull que em rentin el cervell.»

D’acord, ho admeto, aquesta excusa basada en prejudicis i tòpics socials també la vaig fer servir jo en el seu moment. De fet, si t’ho pares a pensar, és bastant trist que de bones a primeres, rebutgem fer una cosa només perquè creiem que és així o aixà, sense ni tan sols molestar-nos en investigar de què tracta.

Suposo que la gent creu que els que practiquem yoga ens passem el dia fent càntics estranys i misteriosos en una llengua exòtica i esotèrica (Sànskrit per als amics) i adorant a tota una sèrie de déus pagans de colors estrambòtics, amb més extremitats del compte o (horror!) caps d’elefant o coses per l’estil. Però tu saps realment què és el yoga?

Fem un cop d’ull a la Wikipedia, a veure què en diu d’aquesta «secta religiosa pagana»:

El yoga (en sànscrit i pali: योग, yóga, «jou» o «unió») és una de les sis darsanes o escoles de filosofia índia àshtika que ja es practicava a l’Índia cap al III mil·lenni aC.

Proposa com a objectiu la major felicitat per mitjà de la unió de l’atman (ànima individual) amb el Brahman (l’ànima universal). Desenvolupa com assolir els nivells més elevats de consciència i integrar els aspectes físics, psíquics i espirituals de la persona a través de la meditació, l’ascesi moral i els exercicis corporals.

Per aconseguir-ho, prèviament cal passar per l’autoconeixement i l’autoanàlisi, el desaprenentatge d’idees preconcebudes inconscients, el creixement personal i altres fases.

Inclou la cura del cos físic, perquè és qui conté la persona i perquè considera que fent-ho hom pren cura de l’inconscient.

Dóna importància a la respiració perquè és controlable conscientment i d’aquesta manera, també es pot controlar i tenir cura del cor, la circulació sanguínia i altres aspectes físics i psíquics.

Curiós. Només parlen de filosofia, autoconeixement i cura del cos. És cert que el yoga està, per tradició cultural, estretament vinculat al hinduisme, però creieu-me, ningú et farà resar res. I tampoc cal que hi creguis en tots aquest déus. Dono fe.

«Però és que aquí parlen d’integrar l’aspecte espiritual a través de la meditació i no sé què més i jo no sóc gens espiritual.»

Segur que no? Saps què vol dir ser espiritual?

L’espiritualitat es caracteritza per la transcendència, el voler anar més enllà dels teus límits ésser conscient d’una realitat no perceptible als sentits.

Una persona espiritual busca sentit a la seva vida i reflexiona sobre la seva existència, incorporant una sèrie de valors que l’ajuden en aquesta cerca.

Si em dius que mai, absolutament mai has reflexionat sobre el sentit de la teva existència, llavors et diré que efectivament, no ets gens espiritual. Però  en el cas que no ho fossis, tampoc crec que et fes cap mal fer una mica de yoga. Què és el pitjor que et pot passar, que aprenguis a respirar bé i a relaxar-te? Perfecte!

«D’acord, però és que jo no sóc gens místic i si em parlen d’energia vital, chakras, l’ànima i coses així, a mi em sona a “cuento xino”.

Mira, aquesta me la puc aplicar a mi mateixa. Tot passa per acceptar que hi ha gent molt mística i gent més pragmàtica.

Et proposo una cosa: intenta practicar yoga i meditació i no jutgis, no pensis, no et predisposis a opinar res. Simplement practica i observa el que passa al teu cos. Llavors hi creuràs o no, però alguna cosa es mourà. Llavors, i només llavors, opina.

“Es que això del yoga és per a dones”

Fins la meitat del segle XX el yoga era cosa d’homes i, de fet, va estar prohibit a les dones durant segles.

Et diré també que falten estudis sobre el yoga i els seus efectes en les dones (n’hi ha, però molts menys).

No et deixis enganyar per falsos rols de gènere o idees preconcebudes. No seràs menys “home” per intentar conèixer-te una mica millor.

 «Es que no m’agrada.»

No podem dir que no ens agrada una cosa que no hem provat mai, però tot així podria ser que no t’agradés. Si és el teu cas, tingues en compte que potser associes la gran ciència del yoga amb un professor determinat que no va saber enamorar-te’n.

També s’ha de tenir en compte el factor personal, el moment que estaves vivint. Jo em donaria una altra oportunitat! Avui en dia, igual que moltes altres coses, el yoga s’ha desvirtuat per l’intrusisme de persones poc preparades que es posen a donar classes. Busca una bona escola i dóna-li una altra oportunitat.

Així doncs, prou d’excuses!

Si teniu algun altre motiu per no fer yoga que se m’hagi passat, podeu passar per Yoga Ashram, que nosaltres estarem encantats d’ajudar-vos a sortir de dubtes.

Om Shanti (pau infinita)

Basat en l’escrit de Irya Devi http://mamairya.blogspot.com.es/

Yoga Ashram