La Mari-ví

danda1

Maria Victòria Azón Portales, Mari-ví, com li deia la seva família, va néixer el 2 d’octubre de 1956, a Barcelona.

Era la petita amb molta diferència de 5 germans. Amb el seu germà Ramon es portava 18 anys; amb la Margarita 15; amb la Rosa Mari 13; i amb l’Emília, 9 anys. Va ser com una joguina per tota la família: era molt bonica, alegre, sempre cantava i era molt espavilada. Portava el cabell ben llarg i sovint amb trenes.

El seu pare, en Ramon Azón, era àrbitre internacional de futbol i violinista, la seva mare, l’Emilia, era preciosa, com una actriu de l’època, cantava molt bé i cuidava la casa i la família.

Vivien al carrer Marina de Barcelona, la casa no era molt lluminosa, per això sortien a prendre cada dia el solet a la cantonada del carrer.

A mesura que va anar creixent de vegades s’avorria, els germans eren ja tots fora de casa festejant i la mare s’entretenia escoltant les novel·les a la ràdio. Aleshores anava a veure la veïna, a que li donés un crostonet de pa. La veïna comprava el mateix pa al mateix forn que la seva mare, però per a la Mariví aquell crostonet de pa era molt més bò perquè era “especial”.

La vida va fer que aprengués a espavilar-se soleta de molt joveneta, amb la mort de la seva mare, quan ella només tenia 9 anys.

Gràcies a la mentalitat oberta del seu pare i a l’ajuda de les seves germanes, la Mari-ví va poder estudiar a les escoles franceses i va rebre una molt bona educació. Era una estudiant brillant.

Desperta, curiosa i amb inquietuds personals, als 13 anys la seva germana gran li va regalar el primer llibre de Yoga, i va començar a practicar pel seu compte.

danda3

La Viky

viki

De més jove va estar interna a Solsona, on va fer molt bons amics, que li deien de nom Viky.

Hi havia uns nens rics dins l’internat que rebien classes d’educació física privades, la Viky escoltava amb atenció com la professora d’educació física dirigia als nens i li encantava el vocabulari tècnic que feia servir i com perfeccionaba les seves postures.

A Solsona, un poble entranyable, es va rodejar de bons amics amb qui “filosofava” llargues hores. Tot plegat potser apuntaba al seu posterior interès pel Yoga, on va trobar, en una sola escola, tot allò que tant l’apassionava.

Es va graduar en puericultura i aviat va començar a treballar en un jardí d’infants com a professora. Era molt bona mestra i pedagoga, molt innovadora per la seva època. Cuidava 30 nens de 3 anyets i aconseguia crear un ambient de tranquil·litat. Els nens es divertien aprenent.

Als 17 anys va conèixer el seu mestre, Jaume Guasch, també conegut com Swami Gushananda. Ell va ser qui la va iniciar en la pràctica del Kriya Yoga.

Swami Gushananda va ser un home d’esperit fort, amant de la vida, de la natura i de la saviesa. Tenia un coneixement profund de l’espiritualitat i del yoga. De vegades podia ser sec i dur, tot per despertar “les consciències adormides”.

La Viky matinava molt, es despertava cada dia a les 5 del matí per arribar a les 7:30 a rebre les seves classes a l’altra punta de Barcelona. Mai no li havia suposat un esforç, més aviat tot el contrari, un gran privilegi.

En un dels seus retirs al desert, el seu mestre va tenir una visió de l’Ashram Camp: un espai a la natura on poder practicar yoga, on fundar una escola interna de professors de yoga i on viure en comunitat.

La Vikiy ho va tenir clar: ho va deixar tot per dedicar-se plenament al projecte del seu mestre.

Després de molt buscar, els van cedir un terreny amb una casa en runes, entre Castellterçol i Granera, que es coneixia com Les Pujades. La Viky (més tard Swami Danda), el Javier Ramoneda (més tard Swami Viran) i el Swami Gushananda van ser els primers en arribar-hi per viure-hi.

La Daṇḍā

danda5

Va caldre l’ajuda de molts karma yoguis (voluntaris) i de molts padrins (mecenes), per anar convertint l’Ashram Camp en tres masies de pedra que van arribar a donar acollida als 20 membres de la comunitat (la Kendra) i a les 300 persones que cada cap de setmana el visitaven per participar en les activitats de yoga.

Conformaven també l’espai de l’Ashram uns preciosos jardins, un gran hort, una piscina i fins hi tot un zoològic.

Al cap de 10 anys la Fundació Guasch, a l’Ashram Camp, va esdevenir un somni fet realitat.

Aleshores la Viky ja tenia un altre nom: Danda. És un nom espiritual procedent de la llengua sànscrita que es pot traduir com “bastó”, en referència a la persona en la que et pots recolzar, la que t’ajuda a caminar i a créixer interiorment. Aquest nom li va donar el seu mestre.

La convivència a la comunitat oferia molta riquesa: allà es podia practicar yoga i meditació, cuidar de l’hort, de les vaques; coordinar congressos amb ponents internacionals de yoga, dirigir classes, cantar mantres, cuidar el bosc…

Mentre treballava a l’hort, la Danda va conèixer el Niranj, de “Niranjan”, que vol dir net de cor. Ell era un jove que formava part de la comunitat; era molt intel·ligent, divertit, savi…

danda4I sí, es van caure prou bé, es van casar i van tenir una filla: l’Ajna, nom que significa: “un puntet de llum en la foscor de la nit”.

L’Ajna  va néixer a l’Ashram Camp una nit de lluna plena de gener de l’any 1981, a la voreta del foc. A fora estava tot cobert de neu, com en un pessebre.

Swamini Daṇḍa

Amb només 24 anys, i mentre estava donant el pit a l’Ajna, la Danda va ser nomenada Swami pel seu mestre.

Swami vol dir “mestre d’un mateix”, es un títol honorífic que només pot donar un altre Swami, quan considera que la persona està preparada per fer aquest pas.

Swamini (swami en femeni) Danda era la mà dreta del seu mestre Swami Gushananda. Va viatjar a l’Índia i a Cuba per tirar endavant els projectes de la Fundació.

I en un dtabla-concert-2‘aquests viatges a l’Índia, va estar 4 mesos a la Gandharva Mahah Vidyalaya, la universitat de música de Delhi, per perfeccionar l’instrument de la Tabla i poder fer una sèrie de concerts i kirtans en les activitats de l’Ashram.

Va fer de mestra de Hatha yoga a l’escola interna de la Universitat Catalana de Yoga. Els estudiants vivien a la comunitat de l’Ashram Camp durant 9 mesos, formant-se i treballant. En acabar la formació obtenien la titulació de professors de yoga, i eren acreditats pel Yoga International Institute, entitat que representa l’escola de formació del mestre Swami Gushananda.

Swamini Danda va dirigir el centre de yoga de Tarragona durant 5 anys, on va acompanyar 200 avis en la seva pràctica. Es dedicà també a donar conferències en diferents congressos, va participar en programes radiofònics, va col·laborar en centres de yoga d’arreu de Catalunya, va aportar el yoga en la rehabilitació de les persones amb asma a l’Hospital de Can Ruti…

La comunitat implicava entrega absoluta els 365 dies de l’any.

Després de 15 anys de servei, Swami Danda va decidir deixar la comunitat per continuar el seu camí fora de l’Ashram.

La Maria Victòria

En marxar de l’Ashram Camp, va anar a viure al centre de Badalona. Com que tenia un molt bon nivell de francès i una gran capacitat organitzativa, de seguida va començar a treballar com a secretària del director tècnic de l’empresa farmacèutica Fournier.

En l’ àmbit empresarial va quedar enrere el seu nom espiritual, Danda, i li deien Maria Victòria.

La intensitat de la vida en comunitat i de servei havia distanciat la relació amb el Niranj, i al cap de poc temps de deixar la fundació es van separar. Aleshores l’Ajna tenia 9 anys.

Quan l’empresa de Fournier es va traslladar a Madrid, la Maria Victòria va haver de buscar una nova feina. I la va trobar a Barcelona, també de secretària, a la multinacional de Solvay.

A Solvay va ampliar els seus coneixements d’anglès i d’ofimàtica.

Allà va conèixer el Pablo. Ell, un home nascut a Santillana del Mar, molt generós i detallista, era el cap de manteniment de les oficines de Solvay. Es van conèixer perquè li arreglava sempre la fotocopiadora.

Al cap d’uns anys el Pablo i la Maria Victòria van tenir una filla, la Marina, que va néixer a l’abril del 1992. L’Ajna tenia llavors 11 anys.

01-4La Marina, gràcies a l’amor i la dedicació total de la Maria Victòria, va créixer sent l’alegria personificada. Era una nena molt carismàtica i molt intel·ligent. Va començar a cantar abans que a parlar. De ben petitona, amb només 5 anys, la Marina ja sortia a molts programes de televisió, actuava a diferents sèries i guanyava concursos nacionals de talents infantils.

Per problemes de salut de la Marina, que tenia uns pulmons delicats, la família de la Maria Victòria es va traslladar a viure a Sant Feliu de Codines, on l’aire era més saludable.

Van passar de viure en un pis petitet de Badalona a una casa gran a Sant Feliu.

Quan va finalitzar el projecte pel que havia entrat a treballar a Solvay, la Maria Victòria es va presentar a un concurs per entrar a treballar com a secretària del director tècnic dels laboratoris Inibsa, més a la vora de Sant Feliu. Va obtenir la plaça a la que optava i, amb ella, una bona posició laboral i un molt bon sou.

Però la vida de la secretària d’un director i d’una important farmacèutica, s’allunya molt de la salut i dels valors de la persona, així que la maria Victòria va decidir deixar la feina.

En aquell temps la vida de poble de Sant Feliu la va apropar a les persones. Un dia va veure que a una veïna, la Sra. Juana,  li costava respirar, llavors li va començar a ensenyar pranayames (tècniques de control de la respiració); en va veure una altra que tenia mal d’equena, i li va ensenyar algunes postures de yoga… I així va ser com al cap de pocs dies la Maria Victòria ja tenia 10 persones fent cua a la porta de casa per que els hi fes classes de yoga.

Llavors va arreglar la bodega de la nova casa i va tornar a l’ensenyament del yoga al que havia dedicat tants anys. Als pocs mesos ja feia classes a Sant Feliu de Codines i als pobles del voltant. Ja no li cabien més persones; tenia tots els horaris plens.

Gràcies a la demanda dels seus alumnes, a l’ajut d’una alumna i del seu pare que li van cedir un local preciós, i al suport del Pablo, l’any 2000 es va animar a obrir el centre de Yoga Ashram a Caldes de Montbui.

La Victòria

Yoga Zen dinámico con Swamini danda

El mateix dia que va obrir el centre de yoga ja hi havia 80 persones a la porta.

El seu projecte de Yoga Ashram va guanyar un premi comarcal com a millor iniciativa empresarial, rebent una aportació econòmica que la va ajudar amb les despeses inicials.

El centre de yoga es va anar consolidant i, mica en mica, es va anar recuperant l’estil de yoga tradicional, fins a convertir-se en un referent a nivell internacional.

Swamini Daṇḍā Ananda Jaya Ma

Un dia va aparèixer per Yoga Ashram una jove que venia dibuixos fets per ella, de divinitats de l’lndia i que començava a donar classes de sànscrit a Barcelona, l’Elena.

L’Elena (la seva actual mestra de sànscrit a la Universitat de Barcelona),  va dir a la Danda que una dona no pot ser Swami, ha de ser Swamini, en gènere femení, i que tots els Swamis o Swaminis sempre porten el nom d’Ananda al darrere, que significa “plenitud”.

img_1016

Després li va explicar que el seu nom de naixement, Maria Victòria, en sànscrit es tradueix com Jaya (Victòria) i Ma (Maria i mare).

Així va ser com la Victòria va recuperar el seu nom espiritual, incorporant-hi el nom que familia, allargant-lo una mica: Swamini Daṇḍa Ananda Jaya Ma.

No sabem si va ser la força del nou nom, o la capacitat d’ensenyar la prestigiosa eina del Kriya Yoga, que Swamini Danda va començar a rebre reconeixements honorífics del World Yoga Council (Consell Mundial de Yoga), de la Federación Internacional de Yoga y de la European Yoga Federation.

En l’actualitat Swamini Danda dirigeix el màster de Yoga a la seva escola, que acull cada any a 30 estudiants.

A les classes diàries que es fan a Yoga Ashram hi participen 200 alumnes.

Els retirs que dirigeix a l’Ashram de l’Albera acullen a persones vingudes de tot arreu, que hi arriben per trobar un espai de descans i d’aprenentatge del yoga.

Swamini Danda és autora de dos llibres: “el Aprendíz de Yoga” i “de Arpendíz a Maestro”, que representen un gran suport per l’escola i per tots aquells que vulguin apropar-se al Yoga.

ajna-danda-1-4Al seu costat hi té la seva filla gran, l’Ajna, que l’ajuda al centre de yoga des de l’any 2004, i que va ser nomenada per ella i per Swami Viran, Swamini Ajna Vamadevananda l’any 2013.

Avui, dia 2 d’octubre de 2016, Swamini Danda Ananda Jaya Ma compleix 60 anys.

Marassa de dues filles, àvia de 3 néts, mestra de milers d’estudiants de yoga, és coneguda pel seu caràcter generós.

És ferma, humil, senzilla, forta, visionària, una bona Danda, un bon suport per tots aquells que confien en la seva saviesa, sempre disposada a ajudar: una gran mestra de vida.

Avui, el dia del seu 60è aniversari, està al costat de la Dra. Maria Teresa Guardiola, de 97 anys, a qui cuida i estima, i qui considera la seva mestra.

I no sabem si ha estat per motiu de la seva trajectòria o del seu aniversari però un mestre li ha donat un nou nom:

Nitai Gaurāṅga Tribhāṅga Daṇḍā

foto carnet danda

Que vol dir que li han trencat la Danda, el bastó, en tres parts, perquè ja no li cal.

El bastó també es un símbol d’austeritat i de renúncia… quan un mestre ja ha fet el seu camí, està per sobre de la renúncia, ja ÉS.

Això vol dir que comença una nova etapa.

Ara entendreu perquè podem dir que la nostra swamini ha viscut moltes vides en una!

I com ella sempre diu: Om̐ Shanti, Pau Infinita

T’estimem