Naturalesa bella i salvatge

Vull dedicar aquest article a la família de Nacho, amb qui vam tenir l’honor de caminar junts sota la neu aquest cap de setmana. Un exemple viu de superació i ganes de viure.

Nacho és un nen de 7 anys que pateix una greu malaltia genètica minoritària. La seva mare Eva, amb una esclerosi múltiple que afecta el 53% del seu cos, ha participat a la Titan Desert, per tal d’obtenir patrocinadors per poder investigar aquesta malaltia.

Aquí podeu veure la seva història i col·laborar amb la seva causa

Gràcies per compartir amb nosaltres tan bells moments.

Sw. Ajna Vamadevananda

Bellver de Cerdanya, 5 febrer de 2017

Fa unes hores estava caminant per la neu, amb raquetes. No feia fred ni vent i només les rialles dels nens jugant amb la neu trencaven el silenci del bosc. El sol es filtrava entre els núvols i queien suaus flocs de neu amb exquisida delicadesa. Em sentia immersa en una agradable sensació de pau.

Ara, al cap d’unes poques hores, el vent bufa amb força, s’ha endut els núvols i brilla el sol. Ràfegues d’aire iracund fan tremolar portes i persianes i trenquen la pau i el silenci.  La neu que reposava serena a les teulades i a les copes dels arbres, blanca i brillant, s’aixeca en irats remolins cap al cel completament blau. Sembla com si nevés de baix a dalt.

Puc gaudir d’aquest espectacle, protegida, des de la finestra de la meva habitació.

 

neu vent

El yoga neix de la observació de la naturalesa i de les seves lleis

I és que som part de la natura i observant-la, ens coneixerem, trobarem respostes, aprendrem.

Animals bells i salvatges

Acabo d’escoltar un conte de Swami Niranjanananda Saraswati.

És una història que fa referència a la nostra ment (formada per 4 cavalls salvatges: Citta = inconscient, Manas = conscient, Buddhi = intel·lecte i Ahamkara = ego) i a la meditació (com aquietar-la).

“Hi havia una vegada un rei que tenia 4 preciosos cavalls salvatges que volia domesticar.

caballs

Va contractar als millors ensinistradors del món i els pocs que sobrevivien a les caigudes, acabaven amb algun os trencat. Cap d’ells va tenir èxit.

Quan el rei ja havia perdut tota esperança, va aparèixer un noi jove que es va oferir a ensinistrar-los, amb la condició d’emportar-se els cavalls durant un any. El rei va acceptar.

Al cap d’un any, van aparèixer els 4 cavalls en fila, i el noi jove muntant sobre el primer.

El rei, molt content, va preguntar al noi com ho havia fet, i el noi li va respondre:

“Quan ells corrien, jo corria amb ells, quan ells bevien, jo em servia la meva tassa de te, quan ells menjaven, jo menjava el meu dinar, quan ells dormien, jo dormia al seu costat … primer es van acostumar a mi, van començar a creure que hi havia un nou i estrany cavall entre ells.

Després poc a poc, vaig intentar col·locar-la muntura. El primer dia no es deixaven, però poc a poc es van acostumar fins que ho vaig aconseguir, i vaig fer el mateix amb la brida … Els vaig donar temps perquè veiessin que no volia fer-los mal, ho van entendre, fins que vaig poder muntar-los. “

Em ve a la ment el record del meu gos. Està tombat i em mira amb “cara de bo”, sembla tranquil … un segon després ha sentit alguna cosa, les seves orelles s’alcen cap enrere, el seu coll es redreça, la seva mirada és atenta i fixa … es posa dret, aixeca la cua i surt corrent, corre com una gasela darrere d’un altre gos que passa per davant de la casa. Intento parar-lo però fa cas omís a les meves ordres. Quina frustració!

El seu instint de caça supera amb escreix les més de 100 hores invertides en el seu ensinistrament i educació.

Quina raó té l’instructor quan em repeteix:

“Fins que no sàpigues llegir el seu llenguatge corporal a la perfecció no podràs anticipar-te a les seves reaccions”.

És primordial entendre l’animal, el seu instint, per poder ser un cuidador just. Sembla fàcil, però m’adono que em falten moltes hores d’observació.

Una ment bella i salvatge

A vegades hem de prendre decisions que afectaran per sempre a les nostres vides. Altres vegades passem per moments molt durs, són com una forta tempesta de vent o com quan un riu es desborda.

La nostra ment crida amb força des de dins i arrasa, portant-nos a sentir la por, l’ansietat, el dubte …

Però hi ha bellesa en aquests moments, són salvatges, són incòmodes, és cert, però són preciosos moments de vida.

Si ens enfadem amb ells i volem que desapareguin a la força, es tornaran més rebels, com els cavalls.

Si en canvi els observem, com qui mira la tempesta des de la calma de la seva habitació, podrem aprendre d’ells i, alhora, conèixer la nostra naturalesa, i així poder ajudar-nos amb afecte.

Això és el que passa amb la meditació. La clau està en observar, en acompanyar, sense presses i sense buscar resultats.

És cert que desitjaríem solucions immediates, però la naturalesa de la nostra ment té el seu ritme i no pot ser forçada, només vol ser respectada i guiada amb paciència i afecte.

Si vols obrir una flor abans d’hora, trencaràs els seus pètals

Sw. Danda

Amb només 15 minuts de pràctica regular, obtindràs molts més resultats que amb molts esforços extres.

Com qui no fa res i sense cap esforç,

sintonizarás amb la freqüència apropiada d’harmonia i pau

Sw. Gushananda

La meditació és el regal més preuat que els mestres de yoga han deixat a la humanitat.

Gràcies a tots ells. Gràcies, Swamini Danda, per ensenyar-me el Kriya yoga, la més gran de totes les benediccions.

Gràcies als que observen,

Om Shanti,

PD.: per respectar l’etimologia de la paraula “yoga”, que neix de l’arrel sànscrita “Yuj”= unir, integrar, escrivim yoga amb “y” grega.