La setmana passada, va venir a informar-se al centre de yoga, una bella dona. Em va dir que havia tingut càncer de mama i que ara tenia metàstasi al fetge.

Se’m va acudir demanar a la Carole, una estudiant de la nostra formació de yoga des de fa un any, que ha patit dos càncers molt potents, si li podia dedicar uns minuts.

Ella s’estava canviant, tot just acabada la classe de yoga i ja se n’anava, tenia pressa però, tot i així, va acceptar compartir la seva experiència.

El que va passar a continuació és una de les coses més boniques que ha succeït en el nostre Ashram.

Carole va entrar a la sala on jo estava informant a la dona, va entrar decidida, amb una energia radiant i li va dir mirant-la als ulls, «Però que bonica ets!». Li va agafar la cara entre les seves mans amb afecte i li va dir: «no estàs sola!»

Dues frases van ser suficients perquè la dona comencés a plorar.

Mai no m’hagués imaginat que algú que pateix càncer es pot sentir sol o lleig, però així és, a causa de les operacions, les cicatrius, el dolor …

Carole ho sabia bé. Després li va dir: Rebre la notícia de «tenir un càncer» és molt violent. De seguida pensem en el pitjor, veiem la foscor, el món s’ensorra.

Però el més important és no culpabilitzar-se, no jutjar-se i no intentar saber el per què, per què jo ? Per què ara?

Simplement  és «així».

Has d’intentar fer-te amic d’aquest intrús. No és gens fàcil, però no hi ha lloc per a les males ones, els mals pensaments.

Aquests et xuclen la teva energia que tant necessites en aquests moments.

No sé si et pot ajudar, però vull que sàpigues que ets una dona forta, ves a per aquesta força amagada, tots la tenim per tirar endavant.

Per a mi, el fet de canviar la paraula «càncer» i pensar que tenia «una grip» va alleujar els meus pensaments.

Perquè em deia: Vaja! Com fastigueja tenir una grip i quedar-te al llit fet pols. Però bé, amb el temps tots hem sortir d’una grip, així que JO també.

Llavors em vaig proposar una altra frase «triar la força, per davant de les meves pors».

La por paralitza, impedeix anar cap endavant. Vaig agafar aquesta frase per il·luminar la meva visió de la grip.

Ara que practico el yoga, és el que ens ensenyen: aprendre a centrar-nos sense desviar la ment en preocupacions. Ser aquí, ara al moment present.

No serveix de res córrer si ho fas malament. Doncs, així cal caminar per la Vida.

És una mala ratxa? SI! però sortiré d’aquesta perquè vull Viure !.

La sort que tens és que avui, la ciència ha evolucionat molt. No estàs sola. Hi ha tot un equip amb tu.

Cal agrair cada pas, cada moment. La vida és un regal. Els metges estudien perquè tenen Fe i Confiança en la ciència, llavors no tens una altra opció que confiar en els teus passos i acceptar que és una aturada en la teva vida, i després, en donar-te la volta, veuràs EL camí que sense adonar-te’n has realitzat. Hi ha un túnel, cert, però no tinguis por i passa’l!

És cert que en el meu cas, vaig notar que la meva ment començava a trencar-se. I sempre em repetia «la meva ment és més forta que el meu cos».

Passi el que passi en el meu cos, mentre tingui el cap clar, podré aguantar i caminar cap a la vida, cap al cim de la muntanya.

Em donaven molt pocs mesos de vida, el meu estat era molt crític. Em van proposar un nou tractament, advertint que el 70% no el superaven. Sabia el que significava!.

Però de seguida les meves pobres neurones atontades, es van posar a calcular i van veure la sortida del túnel i van animar la meva ment per afirmar «Doncs, JO SERÉ part dels 30%, no em queda cap altra opció!».

Fins que em vaig adonar que el tractament m’afectava el cervell i va començar a «menjar-me el coco» (mai millor dit).

Estant molt feble, vaig aconseguir tenir la imatge d’un esportista d’alt nivell. Així que em vaig veure com Leo Messi, havia de jugar el partit més important: la meva vida estava en joc.

Vaig tenir clar que necessitava ajuda. És molt important l’AMOR de l’entorn, i deixar que ells et mimin i estiguin per tu.

Però també, pel bé de tots, és molt important buscar ajuda i trobar el professional que et convé.

Així que em vaig posar mans a l’obra. Em vaig buscar:

– Un psicòleg, que em donés suport, com un coach d’alt nivell, mitjançant el mètode EMDR (vaig trobar la persona que encaixava amb la meva situació tan crítica.)

– Un osteòpata que em donés massatges, per connectar amb el meu cos, els meus cèl·lules, la vida que flueix en les meves venes, el meu cor que bombava la vitalitat. Un osteòpata per donar suport meves cèl·lules sanes a combatre col·lateralment amb els tractaments.

– Sense mai deixar l’oncòleg i el seu equip que seguien la meva evolució amb els seus tractaments.

En fi, com per a un esportista d’elit, comptava amb el millor equip, per tenir cura cada part del meu cos i la meva ànima per tirar endavant. Jo era la campiona! I no hi ha secret, un bon campió, necessita els seus ajudants!

«Et comparteixo la meva experiència sense pretensió cap, amb tota la meva humilitat i sobretot perquè mai perdis la il·lusió, perquè ets Vida. Confia en tu, ets una campiona!, mai no ho dubtis.

És molt difícil acceptar un canvi radical quan és la vida mateixa que t’imposa el seu camí. Però tot camí, es pot convertir on a TU t’agrada estar! És una muntanya, però pas a pas vas arribant cap al cim. Tens fills? »

Llavors la dona va dir – tinc un fill de 4 anys.

La Carole va respondre: Doncs Enhorabona! Jo mai vaig poder tenir fills, els tractaments de la meva època em van arribar massa jove.

Gaudeix-, gaudeix del teu fill i de la teva vida, riu-te amb el teu entorn, fes tot el que et vingui de gust, no ho penses dues vegades fes-ho!. Et toca ser feliç, mimar-te i estimar-te».

Carole comprèn perfectament com un se sent, no saps si viuràs molt de temps o no, però va deixar clar que això no és l’important, l’important és viure el moment present, agrair cada instant, amb totes les forces i recursos, cuidar-te i gaudir.

Va concloure dient que «Ara fent yoga, és una bona » eina» perquè té una part important de consciència corporal.

Això vol dir que no saps quant potencial tens amagat en el teu interior fins que l’experimentes. És una poció màgica plena d’energia positiva.

Finalment, vull deixar-te una contrasenya. Em va sorprendre agradablement escoltar-la en una classe de yoga, perquè al llarg de tot el que he passat, sempre l’he tingut molt present:

«On va la ment, va l’energia»

No et quedis atrapada en les teves pors, posa’t a caminar cap a on et vingui de gust.

No et tanquis, surt!

Ves a connectar amb la natura, ella és molt sàvia i et càrrega d’oxigen, et procura harmonia, benestar, pau.

Compleix amb els teus compromisos sempre, des del cor, des de l’Amor.

És el que aporta la meditació, implica espais de temps ben invertits per la teva persona, per el teu ser.

No temis, confia en la VIDA!