Un text antic de la doctrina del Yoga del savi Patanjali, en els seus Yoga Sutras, ens fa reflexionar sobre la base de la nostra felicitat, que hauria de ser independent de les nostres circumstàncies.

Tinc pensaments però no sóc els meus pensaments

Tinc sentiments però no sóc els meus sentiments

A què es refereix?

En general els nostres pensaments no són més que esdeveniments mentals que sorgeixen dins la ment, breument, i després, s’esvaeixen en el no res.

Són només esdeveniments mentals que estan de pas, apareixen automàticament, els vulguem o no.

Moltes vegades són aleatoris, sorgeixen a l’atzar i poden semblar estar completament desconnectats de la nostra realitat, de la nostra vida i de les nostres circumstàncies. No tenen ni cap ni peus.

A més, salten sense cap lògica, d’un tema a un altre, portant-nos a impressions, emocions i sentiments, en realitat, molt poc personals.

El terme emoció ve del llatí i-motĭo, que significa “moure des de, cap a un altre lloc”, el que significaria treure a un del seu estat habitual.

Les hormones són les principals causants d’aquests canvis sobtats que experimentem en forma d’emocions.

Repetides i mantingudes en el temps, aquestes emocions, poden ser l’estadi previ a emmalaltir i no només un estat anímic passatger, ja que alteren la pau del nostre organisme.

Ens pot semblar que viure sense la constant “adrenalina” de les emocions trauria interès a la vida, podem pensar que, sense elles, perdem part de la nostra personalitat i ens sotmetem, i fins i tot les busquem, sense adonar-nos que això transformarà aspectes més profunds de la nostra persona, ja que es creen dependències difícils de controlar.

La majoria d’emocions, a més, solen disminuir la capacitat de raciocini i d’objectivitat.

 l’hormona mata neurona

La nostra ment no pot pensar en res més que no estigui condicionada pel que sent el seu cos.

 Podem sentir-nos meravellosament bé, positius i capaços de fer front a tot i al poc, i sense cap lògica, ens sentim tristos, desinflats, incapaços i molt menys positius.

Un esdeveniment, una mirada, una paraula, pot arrencar una espiral compulsiva de pensaments, que acaben en emocions sense control.

De fet, les nostres emocions (por, ira, aversió, ..) i els sentiments subjacents (ansietat, tristesa, culpa, …), no són més que una resposta als nostres pensaments i aquests pensaments, moltes vegades, neixen de la preocupació sobre els nostres sentiments, … en un cercle sense una sortida clara.

Això és perquè vivim gran part de les nostres vides en una espècie de pensar, sentir i actuar, a “pilot automàtic”, segons bufen els vents de les circumstàncies, sense portar el timó.

A vegades, t’adones i penses: Per què no puc aturar això?

Potser fins i tot tens por de no poder controlar la teva ment i et preocupa si estaràs perdent la raó, tornant-te boig.

Estem intentant escapar-nos de pensar massa, pensant encara més. Quina ironia, veritat?

Per això, el Yoga comença a regular les nostres emocions a través del propi cos, ja sigui la nostra respiració, les nostres sensacions físiques, la nostra postura, … i també amb la pràctica de la meditació, que ens permetrà veure amb perspectiva i saber diferenciar aquests pensaments-emocions-sentiments automàtics, de la nostra veritable personalitat, per no ser víctima d’aquestes alteracions.

La meditació ens pot “tornar” a nosaltres mateixos i donar-nos la connexió que, per la nostra pròpia naturalesa, anhelem.

És la manera més efectiva de escapar-nos de l’esclavitud de pensaments “tipus pilot automàtic” moltes vegades impulsats per la pròpia ansietat.

Es tracta més aviat d’observar-nos a nosaltres mateixos amb un sentit de curiositat oberta i cordial.

És una invitació per embarcar-nos en un viatge d’auto – descobriment i desenvolupament, d’aprenentatge i curació.

2 exercicis que poden ajudar a obrir el cercle de repetició

Just abans de dormir dedica els últims minuts a sentir-te agraït per totes aquelles meravelloses coses que tens a la teva vida. Potser és la teva salut, els teus fills, algun moment que hagis viscut durant el dia, aigua fresca potable … el que sigui.

Regala’t 5 minuts oblidant el rellotge allà on siguis: a casa teva, a l’oficina, a l’escola, al tren …Serà un temps només per això. No pensis.

Tanca els ulls però no intentis relaxar-te. Aquest exercici no tracta d’intentar aconseguir alguna cosa. No busquis, no esperis res.

Simplement dedica atenció fixant-te en el teu cos assegut.

Posa tota la teva atenció en les sensacions que tens al cos per estar assegut a la pressió de la cadira contra els teus glutis i cuixes, el frec de la roba, … veritablement descansa la teva atenció en els teus sentits, en els sorolls al voltant de tu , les olors, …

Si t’adones que t’has perdut en els teus pensaments – recorda els pensaments són simplement pensaments (esdeveniments mentals de pas) – llavors, amb suavitat i bondat afectuosa, torna a posar la teva atenció en els teus sentits. Recuperaràs l’energia que la teva ment dispersa ha malgastat.

La teva intenció és important: observar i tornar a observar, sense jutjar-te, descansant la ment i el cor en això.

Un cop comencem a buscar amb el nostre cor i ment oberts, descobrirem moltes coses que donem per fet i en les que no ens fixem mai, que poden ser la font d’un gran sentiment d’agraïment i el principi d’una nova actitud davant la vida.

Conclusió

Si comprenem que totes les emocions exerceixen una certa influència sobre la nostra manera de pensar, que la major part dels actes de la nostra vida es regeixen per l’inconscient i que reaccionem segons uns automatismes que hem anat incorporant i que, en realitat, estem condicionats o influenciats per processos interns i externs a nosaltres (processos hormonals, pors, notícies, exigències dels altres, alarmes socials, …) però experimentem com el pensament conscient (no automàtic) pot canviar els estats emocionals, podrem fer un pas real cap a la nostra llibertat .